La nostra manera de fer com a col·lectiu radica en l'atzar. Podríem dir que som la liquadora que destrueix, barreja i crea nous objectes, únics, que mantenen la seva essència abans d'entra-hi, però que han pres una altra forma, un altre ús. Els ingredients d'aquest batut són aquells es creuen en el nostre camí, en un contenidor, al carrer, al pis que va deixar l'avi, a Mèxic, al pis on vivia la mare de la Marta o a la platja de Premià de Mar. Són minoria, realment pocs, aquells que hem de buscar o fins i tot comprar, perquè allò que serà nou pugui prendre la seva nova i no tan linial vida.
Un sofà, una làmpada, una gàbia, un tauler de parxís o una samarreta, després de passar per la liquadora, ja no són el que eren, però no deixen de ser-ho.
Aquesta trans-existència, sovint és explicada amb ironia: làmpada Ferrero Rocher, sofà Requiescat in Pace, làmpada Democràcies o Cadira Jardí Interior o no hi ha gespa a Barcelona. L'estètica és pot ser, la segona explicació, un coixí pel fill del pare que jugava amb l'ATARI, un rellotge de paret que juga a parxís, un lleó capgròs o una làmpada mini fanal
Restauració de mobles? Tranformadors? Art objecte? no ho sabem, no en tenim ni idea. Pot ser només tenim una cosa clara, estem a la segona R de la famosa cadena de tres: Redueix, Reutilitza, Recicla. Ens deixem portar pel procés creatiu que ens dóna el nostres cervells i les nostres mans de 5 a 8 de la tarda i treballem de 9 a 14 com qualsevol altre.
El nostre bloc està en procés i pots seguir-nos a facebook/Decinc Avuit o trobar-nos a decincavuit@gmail.com
Nuestro hacer como colectivo es fruto del azar. Diríamos que somos la licuadora que destroza, mezcla y crea un algo nuevo, incluso único, que no deja de ser lo que entró en esencia, pero que ha tomado otra forma, otro uso. Los ingredientes son aquellos con los que nos cruzamos en un contenedor, en la calle, en el piso que dejó el abuelo, en México, en el piso donde vivía la madre de Marta o en la playa de Premià de Mar. Los menos, muy pocos, hay que ir a buscarlos, incluso, comprarlos, para que el algo nuevo pueda tomar su ya no tan lineal vida.
Un sofá, una lámpara, una jaula, un parchis o una camiseta. Tras su licuado, ya no son lo que eran, pero sí.
La ironía, es en la mayoría, su posible explicación, su trans-existencia: lámpara Ferrero Rocher, sofá Resquiate in pace, lámpara Democracias o la silla jardín interior o no hay césped en Barcelona. La estética es, tal vez, la segunda explicación, un cojín para el hijo del padre que jugaba ATARI, un reloj de pared que juega al parchis, un león cabezote o una lámpara mini farola.
¿Restauración de muebles?¿transformadores?¿arte objeto? no sabemos, ni idea. Tal vez solo tenemos claro que nos situarnos en la segunda R de la cadena de las famosas tres: Reduce, Reutiliza, Recicla. Que nos dejamos llevar por el proceso creativo que nuestros cerebros y manos dan de 5 a 8 de la tarde, y que trabajamos de 9 de la mañana a 4 de la tarde como todo el mundo.
Nuestro blog está en proceso, pero puedes seguirnos en facebook/Decinc Avuit o encontranos en decincavuit@gmail.com.
Our work as a group is a result of chance. We would say that we are the blender which destroys, mixes and creates something new, even unique, which remains being essentially what came in the first place, but has taken another form, other use. The ingredients are those with which we meet in the containers, on the street, on the flat left by the grandfather, in Mexico, on the flat where Martha's mother lived or on the beach at Premià de Mar.
The least, indeed very few of them, we have to go and pick them up, even buying them, so that something new can adopt another life, not so linear.
Such as a couch, a lamp, a cage, a T-shirt or a Parcheesi. After the blending, they are no longer what they were, but yet, they are.
For most of them, the irony is their possible explanation, their trans-existence: “Ferrero Rocher Lamp”, “Sofa Resquiate in Pace”, “Democracies Lamp”, “the Interior Garden Chair” or “There`s no grass in Barcelona”. Esthetics is perhaps, the second explanation: a cushion for the child's father who played ATARI, a wall clock that plays Parcheesi, a big headed lion or a mini street lamp.
Furniture Restoration? Transformers? Object-Art? We do not know. We have no idea. Maybe we just have something clear: We place ourselves in the second R in the chain of the famous three: Reduce, Reuse, Recycle. We got carried away by the creative process which our brains and hands experience from 5 to 8 pm, and we work like everyone else in the morning.
Our blog is under construction, but you can meet us on facebook/Decinc Avuit and contact us on decincavuit@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada